Els espanyols primer

Torne a començar —sempre igual— amb la nova versió de l'Open Office en l'Asus Eeepc 1000H que porta l'Ubuntu 10.04. Toca tornar a crear els autotexts per a la versaleta, els enllaços, el guió llarg, etc., eixes quatre coses que mos faciliten l'escriptura i que tant l'entrebanquen alhora.

Ara ja és tard per a tot, podríem dir en tots els sentits, perquè si de matí sents que la presidenta de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua diu que el valencià ha de ser un mèrit i no un requisit en l'administració pública (o on siga), saps que el disbarat permanent no pot ser innocent.

La presidenta d'eixa institució hauria de dimitir després d'haver dit això. Perquè eixa afirmació no és més que una versió d'altres afirmacions possibles en altres àmbits on ja no s'amollen sense conseqüències (excepte si et dius Alfonso Rus i vols rematar professors de llengua). Reconec en les paraules de la president la mateixa ideologia que predicava que les dones podien anar a estudi si ja tenien la bugada neta, si havien dut els xiquets a escola i havien preparat el dinar per a la família. ¡Que bonica «emancipació» de la dona!, deu pensar la presidenta, ¡quina meritòria «emancipació» dels valencianoparlants!

La presidenta hauria pogut dir que la capacitació lingüística no hauria de ser un requisit sinó un mèrit, però no ha dit això, ha parlat del que no ha de ser «el valencià», és a dir, del que no poden ser, segons ella, els ciutadans que trien esta llengua, que no poden ser ciutadans amb els mateixos drets que els que trien la llengua castellana. No és altra la qüestió, per molt que l'embolique en un «bonisme» suat i tronat que és simplement aquella «tolerància» de la prepotència que tenen els qui consideren que la democràcia només és un instrument al servei dels seus interessos personals. O pitjor encara, tal com podem iŀlustrar casualment amb una imatge.

Doncs, això, que tornem sempre a començar. He de fer una queixa altra volta perquè l'eoi repartia un full informatiu sobre les proves que, tal com l'any passat i tal com vaig dir en la queixa corresponent, només estava imprés per una cara i en castellà. Ja veus, quina manera més estúpida de desaprofitar el paper. Però d'això es tracta, que l'estupidesa no descansa mai, com diuen. Si en sóc: no té mèrit.