Les dades estadístiques que em proporciona Motigo, diuen que cap a les huit de la vesprada i els dilluns són els moments de més afluència lectora per este bloc. Vaja, això no quadra massa amb els meus hàbits, però ho hauré de tindre en compte. El que no sé encara és de com ho faré ni tan sols quin podria ser l'objectiu que m'hauria de fixar.
En Internet, tot sembla que es puga mesurar, que s'haja de mesurar. I darrere de cada iniciativa, de cada elaboració, hi ha algun objectiu amb termini determinat per a aconseguir l'èxit. Cal sempre una mesura i una valoració. En canvi, estic molt llunt d'haver començat el camí de l'exceŀlència en eixe sentit.
Bé, quasi en cap sentit. Tinc un índex de lectura mitjanet tirant a baix, per al meu gust, unes dades de visió del caixó excessives (encara que quasi tot es centre en la tv3), faig una ingesta de sucres que no compense amb els esforços físics i inteŀlectuals, els fons de pantalla dels webs em solen castigar els ulls, no tinc l'aportació de cereals, hotalisses i llegums més saludable, m'agraden massa les cerveses de doble malta i els vins del Priorat, la Manchuela, les Illes Balears, de Toro o del Bierzo, sobretot; el xocolate al 70 % ja no el taste tant, ni tampoc bec sucs que no siguen naturals (és a dir, que no en bec quasi), tot i que he augmentat el consum d'aigua i de cervesa sense alcohol (només m'agrada la Laiker), encara que puc certificar que això no té massa a vore amb l'índex d'èxit de les meues queixes davant el síndic de greuges. Au, que no és cap d'any i, per tant, no cal que continue amb este memorial, perquè no en traurem més trellat.
En fi, que si vullguérem, continuem amb el mateix material de sempre per a la indignació (en podríem fer un índex, de webs i blocs indignats). I ara, José Saramago ha mort, i també amb la seua mort ha estat capaç d'indignar el Vaticà. Podem aprofitar, doncs, per a botar-mos-en unes quantes, d'indignacions, i fer un assaig per a deslliurar-mos d'algunes d'eixes cegueses.
Hi deu haver molt del que dius -egolatria pura egolatria- i em persigne: un al front, un a la boca i un als pits. Ara, també hi deu haver algun desig de servei al país amb calaixera o sense.
ResponEliminaI és que com deia D. Hilarión en la Verbena de la Paloma madrilenya: "los tiempos adelantan que es una barbaridad." Això és el que té la democratització i la difusió del saber: que cadascú poua d'on li sembla i a ningú se li demana de tornar. Endemés, no cal haver de viatjar per tota Europa, l'Àsia Menor i el Pròxim Orient -per recomanable que siga- per aprendre filosofia in situ. Alguns catedràtics deuen estar molt ofesos.
Jo, per la meva banda, estic encantat de fer-vos visita gairebé diària i d'ajudar, així, a les vostres estadístiques malmeses. I ho faig perquè em plau, perquè em dóna la gana i perquè sempre sou assenyat.
No havia caigut abans, però crec que és precisament Montigo el que provoca els anuncis que boten de la teua pàgina cada vegada que s'hi entra:
ResponElimina«With the installation of Webstats4U on the site it is accepted that WMS has the right to place advertisements on the site in any format or through any channel, including but not limited to e-mail, layer ads, pops, banners and other usual formats without any forewarning and it is furthermore accepted that WMS takes no responsibility for the advertising content and that WMS shall not be liable for any losses incurred regarding this advertising.»
Moderadament molest.
Montigo fora! Vaig cap allà!
ResponEliminaMoltes gràcies, Joan-Carles, per les visites i per pensar que «sempre sóc assenyat». Trobe que no n'hi ha massa que ho vegen igual.
ResponEliminaQuant a això de la publicitat de Motigo, Jesús, diria que també pot ser cosa de la configuració del navegador, perquè he provat amb tres navegadors diferents i no m'ha eixit cap anunci. Ho tindré en compte per a vore d'evitar eixa molèstia.