Estic afaenat entre el simposi sobre la situació i perspectives del plurilingüisme a Europa que ha organitzat l'avl i la derrota diària que sovintegem massa este inici de lliga de futbol 7.
Com que en el simposi també tinc la sensació —sobretot després de sentir a Vicent Pitarch— de derrota permanent, i hi he trobat a faltar l'enfocament necessari sobre aquelles accions minoritàries (o individuals) que han permés que la situació de l'ús i la gestió lingüística no siga pitjor. Cal indicar quines accions (individuals o col·lectives) hem dut a terme i podem dur a terme, començant pels mateixos ponents, perquè totes les demandes al bon déu de canvis legislatius, sembla una cosa de l'endemà de la vespra i el que cal és explicar clarament què fem i com. Per exemple, crec que dec tindre el rècord mundial de queixes al síndic de greuges valencià. No diré que això siga molt efectiu, però menys efectiu és no fer res, vaja.
M'ha semblat interessant hui sentir Juan Carlos Moreno Cabrera, que és un gesticulador excessiu, però que la clava en les seues afirmacions. En canvi, altres ponències no mos han aclarit res, només que convindrà llegir-les, perquè l'explicació mos ha despistat i torrat. I, com és natural, no he tingut esperit per a preguntar-li a Anxo Lorenzo, de Galícia, si no consideraven de cap manera que el portugués fóra una autopista o un factor a tindre en compte per al gallec. Perquè, la veritat, no he acabat d'entendre que hajam d'assumir tan indolentment la secessió entre el gallec i el portugués, sobretot si tenim en compte que això no ho han acabat de tindre clar els mateixos gallecs.
Finalment, deixe constància que m'ha sobtat no trobar en Internet la història de Vicent de la Topa, que se'n volia anar a Amèrica, i se'n va anar cap allà i, a cada passa, una biga, i quan va arribar a la mar, bracillà i mos d'abaejo, i cap allà que se'n va anar. No en sé més i espere que algú me'n done més detall.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada