El primer dia de la setmana em preocupe de la reclamació de rigor contra l'actitud sistemàticament discriminadora de l'Ajuntament de València que dirigix Rita Barberá (pp):
He topat amb quatre cartells d'avís del Servei de Jardineria i Paisatge --que supose que és un departament de l'Ajuntament de València-- que avisaven d'una prohibició d'aparcament provisional a causa d'uns treballs de poda d'arbres. Els quatre cartells estaven agafats a sengles arbres en el carrer del Pare Tosca. Els quatre cartells estaven redactats únicament en espanyol (podeu vore un dels cartells ací), motiu pel qual imcomplixen les obligacions lingüístiques d'esta administració pública.
Espere que prengau les mesures adients per a fer que l'Ajuntament de València, si hi té res a vore, resolga estes mancances i adopte les mesures disciplinàries corresponents per a corregir i renyar els càrrecs i funcionaris públics que atempten contra els drets lingüístics dels ciutadans valencians.
Sembla clar que la nostra dreta no en té prou amb guanyar les eleccions, sinó que, a més, es pensa que això dóna dret a la interpretació i aplicació arbitrària i imaginativa de la normativa. He trobat un comentari en este sentit en el diari El País (16.11.2008) en un reportatge de José Luis Barbería, «No és un malson, és l'urbanisme salvatge»:
Si com establix l'expert en corrupció Robert Klitgaard, açò és el resultat de sumar el monopoli de la decisió, la discrecionalitat i l'absència de rendició de comptes, el nostre país sembla particularment agraciat.
Això anava a compte de l'urbanisme, però estos dies n'hem vist més exemples amb la manipulació ad hoc del reglament de les Corts Valencians per a donar aire als imprevistos «no adscrits» d'eupv, que es veu que no es mereixen el mateix tractament que els «no adscrits» que fugen del pp, tal com va passar la legislatura passada amb Francisco Javier Tomás Puchol. El reglament és evident que és un instrument per a ús i gaudi de Maluenda Verdú (pp) i els seus col·legues discutiblement democràtics.
A tot això, després me n'he anat a vore la pel·lícula Gomorra de Matteo Garrone i Roberto Saviano, que he trobat colpidora. M'ha fet pensar en les novel·les que hauria d'escriure Ferran Torrent, passades per l'òptica d'un Ken Loach malhumorat. En fi, una mica del nostre món.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada