dimecres, 19 de novembre del 2008
La llengua de ferro i de fusta
He vist el Toni Soler presentant el seu nou llibre, Amb llengua o sense (ed. Columna), i la pregunta que més m'ha interessat de les que li ha fet l'Albert Om ha segut la que li demanava si passaria res si desapareixia el català. Ara no recorde si ha dit «si morira», però, en qualsevol cas, la resposta que cal donar no és la que ha buscat Toni Soler per a salvar-ho sense solemnitats, «perquè és la llengua que hem parlat als fills, que ens han parlat els pares» etc., sinó que cal tindre sempre present que les llengües no existixen, sinó que són persones que les fan ressonar en el vent, i el que mor o desapareix no són les llengües, sinó que el que es dóna és un atemptat contra els drets de les persones, que és el que compta verdaderament.
L'altre embolic del dia ha estat permetre'm explicar-li a un columnista de l'Avui (17.11.2008), J. J. Navarro Arisa, que els catalanoparlants podem tindre supersticions de tota mena, de tan destarotats que podem arribar a ser i de tan dúctil com qualsevol altra llengua que és la nostra. I tot això, per mal que li sàpia a Eugeni S. Reig que ara toquem fusta més que ferro per a evitar la mala sort. Amb tot, un company també m'ha recordat que a Càlig (i a Sueca) juguen al «tocaferro», que segons ell té relació amb les anelles del perímetre de les esglésies que a l'edat mitjana podien salvar-te de l'atac d'algun a autoritat feudal. Ara només hi queda la fusta, n'ha volat l'anella.
I en les Corts, ¡toca ferro!, he sentit algú que confonia «churros y meninas», cosa que m'ha alegrat la transcripció. No he sabut captar que ho diguera a posta, però no ho descarte. Això convalida pel «descaro i desvergonya» de l'altre dia de la indignada Mollà Herrera. «An nescis, quia patientia dei ad paenitentiam te adducit?»
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
M'agrada molt llegir els teus escrits. Sobretot quan parles de les transcripcions dels diputats a les Corts que em tenen al·lucinada(però no només).
ResponEliminaDissabte que ve és examen de nivell Mitjà de la JQCV. Buscant informació a la xarxa sobre els requisits dels examinadors he trobat una pàgina que enllaces al Diari per a tècnics lingüístics (Juntadigna.tk). No hi he pogut accedir... Potser l'enllaç està malament o és el meu ordinador? Buscava informació per saber si una persona llicenciada en Filologia Ctalana pot examinar de l'oral del Mitjà de la Junta si no ha exercit mai la docència en l'ensenyament públic.
Aprofite el teu blog per fer-te aquesta pregunta si no és molèstia. Gràcies de bestreta.
Hola, Oreto:
ResponEliminaMoltes gràcies pel missatge. Jo diria que els que al·lucinen són els parlamentaris.
Pel que fa als anònims companys de Junta Digna, sembla que han mudat el seu estat natural a una altra adreça: http://usuarios.lycos.es/juntadigna/ ; com que es tracta d'un web d'accés restringit, no hi he pogut entrar.
D'altra banda, si tinc en compte qui descobrixc que ha aprovat l'examen oral del superior de la JQCV, diria que hi deu poder examinar qualsevol que passe pel carrer un dia de pluja.
De fet, quant al que demanes, la resposta és que sí --conec examinadors economistes amb el superior--, però tot depén de les necessitats de la JQCV i de si et criden --t'has d'apuntar en algun lloc.
Jo no hi he participat mai, així que no sabria donar-te'n més informació. Els hauries de preguntar quin és el procediment que fan servir, que no deu ser massa complicat.
Moltes gràcies!
ResponElimina