L'américain

Alguns dissabtes fem recerca enòfila a bon preu. Hui, que feia bon dia, hem tornat del passeget de després de dinar amb tres exemplars: Martúe (La Guardia - Toledo, 2006; raïm; etiquetat en castellà), Elías Mora (Toro, 2006; tinta de Toro; etiquetat en castellà) i Galiciano Noite (Valdeorras, 2006; mencía; etiquetat en gallec-portugués). Més avant en sabrem alguna cosa més.

Quant a la pel·lícula de Woody Allen Vicky Cristina Barcelona, no vam trobar que fóra cap postal de Barcelona, com s'ha dit tant. Una comedieta amb bons actors i poca cosa més. Ens va saber una mica mal que no hi haguera cap referència al català més enllà d'allò que estudia una de les protagonistes, la identitat catalana. Pel mig, l'entreteniment d'identificar Joel Joan, Lloll Beltran, Jordi Basté, Abel Folk i altres actors coneguts. No avorrix, tot i que sent Woody Allen, no esperàvem que calguera dir-ho.

Abans del cinema la cosa va anar bastant bé amb un dinar en La Salvaora, al carrer de Calatrava. No tenen carta en català, però les galtes de porc estaven delicioses. L'altre inconvenient és que s'hi pot fumar. Per sort, l'excursió de la taula veïna d'holandesos (més o menys) no va fer ús del tabac, encara que una parella local ens va empudegar un poc al començament.

Estic pensant en canviar el disseny el bloc, per a afegir-li més opcions i utilitats. De moment he vist una plantilla que es diu Illacrimo que em sembla ben completa i que pot ser que me l'adapte. Ja vorem si tinc temps i ganes d'embolicar-me en estos problemes una altra volta.

I, per a acabar, la curiositat del dia la trobe en la traducció al francés de The Asphalt Jungle de William Riley Burnett, que resulta que J.-G Marquet la traduí de «l'américain» (Gallimard, 1951). Quines coses, a voltes, amb els noms de les llengües.