La dicció i el sainet

Com que és divendres i tinc cita per a dinar i vore finalment l'última de Woody Allen, Vicky Cristina Barcelona, hui ho farem d'arrapafuig.

He sentit el Torró Gil (eupv) rosegant les paraules com si estiguera en el bar, cosa que m'ha dut a conversar amb Taksenet sobre el fet que els diputats no tenen massa noció de cap registre quan parlen en català. Sense entrar en qüestions lèxiques, morfològiques o gramaticals, que són tries que mos remeten al coneixement de la normativa i de la llengua —i per això jo escric com escric, i algú opinarà que és ¡per burrera!—, és ben audible que simplement no saben posar-se clars i rigorosos en català, és a dir, que no han adquirit cap mena de dicció més o menys formal en català.

I, vaja, sense tindre en compte les qüestions de caràcter i d'intencionalitat de cada u, tant si es tracta de Mundo Alberto (pp) com d'Albiol Guzmán (eupv) o del cas del sincopat Pañella (bnv), no fugim del mateix pla de dicció, de l'únic pla que apareix en general en les Corts valencianes. I no m'estendré en les causes, perquè diria que són ben conegudes.

Parlant de causes i conseqüències, semblava fins i tot que plorava ahir la diputada Ángeles Gloria Marcos Martí —no tinc notícia que tinga una altra versió real del seu nom— quan confirmava davant la premsa la seua no-adscripció i la dels seus companys de partit Torró Gil i Albiol Guzmán. La trista història d'Esquerra Unida del País Valencià té un altre capítol més en el seu petit sainet interminable. Recorde ara com em va sorprendre l'antiga alcaldessa de Silla, Teresa Badenes (eupv), quan el cas de les oposicions del que havia de ser el cap de la policia, segons ella, i la seua idea respecte d'alguna de les proves de les oposicions. Per sort, els funcionaris afectats no van caure en cap irregularitat i no hi va haver cap il·legalitat, que jo sàpia.

De totes formes, és evident que mos hem de repensar davant de qui han de retre compte els polítics, és a dir, qui i què volem ser els ciutadans en este joc.

Finalment, la parauleta d'ahir va ser liquiditat, com molt bé va saber corregir Raquel Sans quan va donar la notícia en el Telenotícies Vespre —contra el liquidesa* que havia aparegut en els rètols—. En canvi, en Polònia no es van assabentar de la qüestió. Koniec.