La transparència dels draps bruts i unes basques sentint-ho

Vençut i desarmat el simposi sobre la situació i perspectives del plurilingüisme a Europa que ha organitzat l'avl, la cosa ha acabat amb un petit ball de Parra (o de Torrent, vés i busca qui t'ha pegat) entre Alfons Esteve (que denunciava correccions innecessàries del seu text), Josep Palomero (que s'espolsava les puces) i Toni Mollà (que no acceptava moralines a eixa hora del matí), principalment, i l'al·lucinació complaguda de la resta a causa de l'animació i de l'exhibició d'alguns dels draps bruts que amaguen les bones famílies com la nostra. Antoni Ferrando ho ha tallat en sec; l'ànima sensible de Carme Miquel ha volgut posar pau i seny, i ho ha aconseguit. ¡Quina llàstima! Espere que les basques que escoltaven la versió traduïda pels intèrprets hagen copsat la gràcia de la qüestió.

El resum més positiu, seguint Oto Luque, és que els canvis socials els porten avant les minories actives. Com que estem en eixe camí, podríem preveure un gran canvi social, a mesura que esdevenim minoritaris i només que acceleràrem un poc la nostra activitat. La Generalitat valenciana, esta i les anteriors, hi està col·laborant amb dedicació, tal com ens mostren les dades que ens oferix Vicent Tortosa (cap de servei de la Conselleria d'Educació), tot fent un exercici de transparència —això ho dia ell—, «transparència» que espere que no li recriminen els seus superiors administratius —almenys tant com li ha recriminat claret Tudi Torró l'opacitat habitual—, tenint en compte que el procés d'accés a les dades i la informació pública no està regulat com a dret dels ciutadans i obligació de l'administració, sinó, ben al contrari, com a privilegi discrecional i arbitrari d'alguns funcionaris i càrrecs polítics.

Si això no fóra aixina, no sé per què no li diuen a José Camarasa (pspv) què va costar la visita del papa catòlic de Roma —¡quines ganes d'indignar-se té l'home!— o quines funcions tenen alguns llocs de funcionaris, cosa que he demanat jo innocentment a la Conselleria de Justícia i Administracions Públiques.

La paraula amb què m'he quedat és vianandització*, paraula que ha llegit Toni Mollà. Fent una cerca en Google, l'usa ell i algú que es va enganyar, enfront dels 1.310 casos de vianantització*, dos termes que ha desestimat de moment el Termcat en fixar conversió en zona de vianants.

Puga ser que anem a peu, però espere que ben drets i sabent cap a on.