diumenge, 2 de novembre del 2008

Cita dominical / 2: Abelard Saragossà i Alba

Determinants i indeterminació. Les gramàtiques solen anomenar un com a «article indeterminat». Qui usa eixa expressió i la complementària («article determinat») hauria de satisfer dos condicions: definir l'hipotètic concepte general article i fer que la definició proposada fóra aplicable tant a el com a un. Fins ara, no sóc conscient d'haver vist satisfetes eixes dos exigències teòriques. En el camí que seguirem, evitarem eixos efectes negatius amb tres mesures:
(i) definir els valors determinació (que té l'article i els adjectius demostratius) i indeterminació (que tenen un i algun);
(ii) usar el nom article sense cap adjectiu qualificatiu perquè només n'hi ha u (el);
(iii) remarcar que, quan l'adjectiu un expressa indeterminació, no deixa de ser l'adjectiu numeral un.
Abelard Saragossà i Alba (2005), Gramàtica valenciana raonada i popular, ed. Tabarca, pàg. 95, n. 44.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada