Amabimus pecuniam follis i Descartes

Bé, sí, ha guanyat Barak Obama les eleccions a president del eua. Takse s'ha enterat de la victòria a les cinc de la matinada, mentres jo «reflexionava» profundament. I deu ser per això que he arribat a la troballa —que no deu ser gens original, i que no busque en Google, perquè ningú em xafe el comentari—: Obama, al revés, és amabo, que significa 'amaré, estimaré' en llatí. Espere que quadre amb alguna cosa del futur això. Per cert, trobe que les eleccions americanes no són el primer dimarts després del primer dilluns de novembre, sinó l'endemà del primer dilluns de novembre, que és el mateix, però, vaja, no és tan calcat, i funcionarà mentres els dimarts vagen després dels dilluns.

Ja havia pensat de tancar la paradeta. Per sort, una de bona estava per vindre i me s'ha posat davant dels ulls quan ja tancava les orelles. Ha segut la diputada Noguera Montagud del pspv, tot parlant dels dubtosos membres d'una fundació:

Ja sabem que cobren; llavors, existixen. El que no sabem és què fan.

És una reformulació capitalista, diríem, de la frase de Descartes. (Sobre la frase de Descartes, hi ha una interpretació que obri unes altres perspectives a la habituals i ques pot consultar en una fitxa.) Un gran encert pressupostari, sense cap dubte.

Finalment, dissabte passat vam anar al cine. Una cartellera bastant depriment. Vam triar la Diane Keaton en una comedieta que es dia en castellà d'Espanya Tres mujeres y un plan i en castellà de Mèxic Locas por el dinero. Al final de la peŀlícula, Diane Keaton fa la gracieta que explica el títol anglés de la peŀlícula, però que en castellà mos planteja un misteri insondable. La frase és, més o menys: «¿Has oído hablar del dinero de pasada?». En realitat es tracta del mad money, i no té res a vore amb bojos, eixelebrats o passats, sinó que té més a vore —entre altres possibilitats— amb eixe raconet (follis tant és 'bossa' com 'boig' en llatí) amb diners que es suposa que sempre hauríem de tindre per a alguna emergència. Supose que qui fóra que féu el doblatge devia parlar un espanyol poc comú, almenys d'algun lloc on jo no arribe.