dimecres, 26 de novembre del 2008

L'autopista del gallec-portugués cap al món

Camins...
Els valencians (i catalanoparlants en general) estem frisosos fa temps esperant que Andorra entre a formar part de la Unió Europea, amb la qual cosa l'andorrà —és a dir, el valencià, és a dir, el català—, hi serà una llengua d'estat.

Per això em vaig sorprendre bastant que durant el simposi sobre el multilingüisme que va organitzar fa unes setmanes l'avl tots, representant gallec inclòs, ignoraren o oblidaren que el gallec ja era una llengua d'estat de la ue ja que hi havia el portugués. ¿Tenen algun interés en validar eixe secessionisme o és simple desconeixement de la possibilitat?

En qualsevol cas, després de vore els «desmans» de Morera Català tinc ocasió de descobrir el web Portal Galego da Língua que sí que pretén mantindre els drets lingüístics dels parlants gallecs i, a més, aprofitar les opcions europees i mundials per a combatre la subordinació lingüística dels usuaris del gallec-portugués enfront dels qui abusen del castellà-espanyol.

Aprofite, doncs, i m'hi adrece per a indicar-los que convindria que explicaren els avantatges de tindre clar que gallec i portugués són la mateixa entitat que convencionalment denominem llengua. Diria que ho haurien de saber tant en l'avl com en l'iec, si més no.

La paraula sorpresa del dia ha esta en un debat sobre sanitat, agranulocitòsics, adjectiu que només hem trobat en dos casos en castellà en la xarxa. El diputat es deu haver quedat ben a gust.

3 comentaris:

  1. Segurament ho deuen saber, però no els interessa de fer-ho notar...

    A Galícia tenen les coses molt clares. En tots els museus d'A Coruña, per exemple, posen els cartellets explicatius en gallec i en anglès i el castellà no hi apareix per cap banda. I no em consta que hi haja les queixes que hi ha ací... No fan soroll, però fan el que volen.

    Imagina el que passaria si a algú se li acudira, ací a València, de posar els cartells dels museus en valencià i en anglès només.

    De vegades crec que fem massa soroll però en traguem gens de profit.

    (Gràcies per la visita al bloc. Continue sense poder afegir-me als seguidors del teu bloc, però continue sent la seguidora secreta)

    ResponElimina
  2. Miquel: m'apunte al que diu la Teresa. Els de l'AVL i companyia? Millor m'estalvie els qualificatius. El valencià-català no els interessà només que per cobrar les mensualitats.

    ResponElimina
  3. Bé, una de dos, o és que el gallec que fan servir costa de distingir de l'espanyol o és que han pegat un colp d'estat lingüístic i ningú se n'ha adonat. Clar, si ningú se n'ha adonat, pot ser que siga degut a la primera opció.

    En tot cas, atés que la retolació dels serveis públics al País Valencià té unes modulacions territorials --que no s'aprofiten, és clar--, deu passar el mateix en el cas que comentes.

    Jo diria que al País Valencià és una sort que encara estigam vius en esta qüestió, perquè tenint en compte el camí cap a on anem, si no hi haguera rebombori, el símptoma no seria de valencianització.

    Quant als de l'AVL, n'hi ha de tot allí doncs, com en tots els llocs, vaja. I jo valore que, encara que no resolga massa, no ha segut res per al que podria haver segut.

    ResponElimina