dimecres, 9 de juny de 2010

Són les llengües

Llengües d'obra

Vist el poc èxit que he tingut amb la nova versió d'Ubuntu, i tenint en compte els problemes de connexió a la xarxa que sempre he tingut amb l'Asus, el mòdem Toshiba G450 i l'Ubuntu, estic pensant que provaré el funcionament de Mandriva, Suse o alguna altra distribució de Linux. Encara no sé quina de totes podré fer anar en l'Asus. De moment, ja no tinc l'Ubuntu, però no m'he carregat el Windows xp que duia preinstaŀlat.

Han passat unes hores des que he escrit el paràgraf anterior. L'estic rellegint i em sorprén com de críptic pot arribar a ser el que hi explique. Estic segur, però, que algú haurà entés la banalitat que hi explique. Una cosa com la «instructa» que he fet que m'explicara una advocada. Al cap i a la fi, res de nou: instrucció, guió o pla de treball. Però, dins de l'àmbit judicial, això, «instructa», un cultisme agafat al llatí. Els diccionaris no entren el mot encara.

Finalment, en el programa Quèquicom de tv3, descobrim la natura real del que denominem llengües durant una operació cerebral: mitjançant l'aplicació d'uns corrents elèctrics que interferixen un test lèxic el cirurgià descobrix on té les diferents llengües el pacient, o on compartixen l'espai cerebral. Fronteres i camins cerebrals, vaja.

2 comentaris:

Jesús ha dit...

Invisibles més concretament, les fronteres (no volia deixar passar l’avinentesa, tenint el peixet tan fresc).

Tècnic lingüístic ha dit...

Hola, Jesús:

Moltes gràcies per ser tan oportú i per ampliar amb l'apunt ben interessant de Giménez Reíllo el contingut i el fonament del que casualment m'havia passat pel cap.