dijous, 3 de juny de 2010

Platges en vaga

Platja de lletres

Hui tenia prevista una altra cosa sobre l'ús del valencià durant la crisi. Ho deixarem per a demà.

Així, abans que es faça massa tard, m'entretinc amb la continuació de la queixa a l'Ajuntament de Cullera pel que fa a la seua retolació «platgera». No tan sols això, sinó que li responen al síndic de greuges en castellà, botant-se així la Llei 30/1992. En resum, i com ja comença a ser tradició, li enviem el següent missatge al síndic:


En primer lloc, tal com haureu pogut observar, l'ajuntament infringix la Llei 30/1992 pel que fa a la llengua dels procediments, per la qual cosa, malmet formalment els drets d'este ciutadà.

En segon lloc, no estic al corrent del pressupost municipal de Cullera, però com que la legislació que ha infringit no és cap novetat, la infracció es va produir quan van decidir instaŀlar uns cartells sense tindre en compte la legislació lingüística vigent (la Constitució espanyola o la Llei 4/1984), normes que tenen algunes dècades de vigència. Eixe fet cert obliga a la desconfiança quant a la veracitat dels propòsits municipals –eixe «estamos trabajando»–, si no ho han fet fins ara.

En fi, que espere que prengau les mesures adients per a fer que l'Ajuntament de Cullera resolga estes mancances i adopte les mesures disciplinàries corresponents per a corregir i renyar els càrrecs i funcionaris públics que discriminen lingüísticament els ciutadans valencians.


Els tècnics lingüístics, si volen, tenen moltes coses amb què fer passar el temps. Per exemple, fent vaga el pròxim dia 8, si més no, per solidaritat sindical, tot i que trobe que la iniciativa no té massa sentit. I menys encara si ens la demanen ugt i cc oo, que fa uns anys que mos foten la classificació que hauríem de tindre els transcriptors correctors, i que fa uns mesos que passen per ací sense preguntar-nos res, sense fer-mos ni cas a l'hora d'incloure-mos en el nou estatut bàsic que estan esmolant en la cambra. I ara tenen la barra de vindre a demanar-mos que fem vaga. ¿Per ells, no, ho hem de fer?

A més, el d'ugt, amb un to propi de revolucions bananeres, s'ha permés recordar que Franco va morir al llit i que per això tenim el país que tenim... Bé, tenia raó, i ell n'era una mostra amenaçadora i eloqüent.

2 comentaris:

vigilant del far ha dit...

A banda d'agrair-te l'enllaç de despús-ahir, i la manera tan elegant que tens de fer eixes coses, com que hui veig que t'ix una frase que jo sovint no sé resoldre ("¿Per ells, no, ho hem de fer?") et demane: ho veus clar, que s'ha d'escriure aixina? Supose que sí, perquè no se m'acut cap altra manera de fer-ho (a banda de canviar el "no?" de posició i col·locar-lo al final de la frase, però açò és trampa, perquè bé que s'hauria de poder escriure amb el "no?" al mig, ja que és així com ho diem moltes vegades).

Bo, en qualsevol cas una salutació ben cordial.

Tècnic lingüístic ha dit...

Hola, Vigilant:

Tot i que variaria un poc la interpretació del sentit, puga ser que menys clar en el matís de dubte, també podríem escriure: «Per ells, ¿no?, ho hem de fer.»

Bé, Vigilant, no sé resoldre-t'ho amb més rotunditat.

Salut i bona mar pel far.