dijous, 10 de juny de 2010

Escletxant els gèneres

Mou  muntanyes de diners

Una companya localitza el verb escletxar-se en la prosa parlamentària de Mónica Oltra Jarque. Sembla que té una certa vitalitat i extensió, però no apareix en els diccionaris i té ben poques referències en Internet (i ara en tindrà una altra). La troballa del dia, doncs.

D'altra banda, m'assabente a través d'Infomigjorn que la Universitat de les Illes Balears va publicar una «Declaració sobre el gènere» (26.06.2009; [pdf]) que en una petitat part concorda amb una reflexió que he fet en este bloc:


Les prevencions contra el gènere no marcat vénen del fet que aquest gènere ha estat anomenat tradicionalment masculí, una convenció terminològica que en el parlar corrent i en l'àmbit de la lingüística es manté pel pes del costum, però que no lleva al gènere dit masculí la seva naturalesa de categoria comuna sempre que hom es refereixi a persones el sexe de les quals no es vulgui especificar.


La part en negreta és la que concorda amb la meua reflexió. Contràriament, allà on el document universitari continua el paràgraf sense proposar una esmena de la situació que acaben d'assenyalar, jo propose canviar el nom dels gèneres, per exemple, gènere el i gènere la (tal com em faig pesadet repetint en este bloc: 10.01.2009 i 19.03.2009), per a evitar el pes d'eixe «costum». Trobe que els universitaris hagueren pogut fer també una proposta en eixe sentit. I, mira, m'ha satisfet l'ego no haver-los hagut de plagiar la idea.

Quant al que proposen en el document, em sembla raonable, però, és clar, hauria de començar fent el primer pas de canviar la terminologia certament tendenciosa, perquè, en cas contrari, ¿qui és creu que una cosa que és diu «masculí» és no marcada? Ja ho sé, ja.
Publica un comentari a l'entrada