El cinema traduït políticament

El govern central espanyol obliga les televisions a invertir en cinema, i això no sembla cap crim d'estat. Hi ha protestes, pero, vaja... En canvi, fer una norma per a regular el respecte als drets lingüístics dels ciutadans en el sector del cinema, que els desatén absolutament, hi ha qui ho planteja com un acte poc menys que totalitari. Hi ha qui amolla (El País, 05.03.2009) que si haguera de dur una pel·lícula brasilera ací i l'obliguen a doblar-la al 50 % en els dos idiomes ja no li ix rendible —¡quina capacitat de predicció!—. A més:

«[...] El cost d'un objectiu polític com és fomentar el català no pot recaure en el compte de resultats de les empreses privades d'exhibidors, més encara quan és un sector que no rep cap tipus d'ajuda de l'administració», assenyalà Pilar Sierra, secretària general del Gremi d'Empreses de Cinema de Catalunya.

Pilar Sierra deu estar en contra també de les eixides d'emergència, dels vàters i de la ventilació en els cinemes, del conveni col·lectiu del personal de les sales, de les baranes de les escales, de les rampes i ascensors per a discapacitats i públic en general... Tot són objectius polítics de seguretat, d'accessibilitat, de salubritat, objectius que recauen en el compte de resultats de les empreses privades. Quina lògica tan fina, ¿no?

Ja posats, s'hauria de prohibir el doblatge i la subtitulació, i que siga obligatori anar al cine cada cap de setmana —com a mínim—, amb la qual cosa tot seran beneficis gens polítics... I això seria el lliure mercat dels mercaders, tot i que amb consumidors presoners d'eixa llibertat d'altres, llibertat per a maximitzar els beneficis del seu negoci.

Sobre la iniciativa de cinema en català, abans cal recordar que el doblatge de pel·lícules és un efecte «sin que se note el cuidado» d'una decisió franquista que mai no s'ha corregit. I podem llegir alguns articles més en el diari Avui (05.03.200):

Ignasi Aragay, «Llengües, cinema i cultura. I si Tresserras se’n surt?»
David González, «Dictadura lingüística a les pantalles»
Europa Press, «El psc defensa aconseguir un "equilibri progressiu" entre el català i el castellà als cinemes»

I acabarem amb una referència a l'altre mitjà de referència d'informació i desinformació. Rambla Momplet, vicepresident primer valencià, va aclarir alguns caps en el ple de les Corts:

Un Canal 9 que, a més, gràcies a les gestions que estem portant a terme, que no el govern de Rodríguez Zapatero, està ja veient-se en l'àrea metropolitana de Barcelona i no, i no pot fer-se amb l'adequada reciprocitat Televisió de Catalunya ací, a la Comunitat Valenciana, perquè el senyor Rodríguez Zapatero, a través del seu ministre Sebastián, en una exhibició de coherència amb els anteriors ministres que van dir just el contrari, no aprova nous canals de televisió per a ser utilitzats per les televisions públiques de comunitats limítrofes, amb la qual cosa podríem tenir ací més pluralitat informativa, ¡però és que vostès no volen tampoc això!, ¡vostès tampoc volen pluralitat informativa!

El parany del conseller Serafín Castellano no caça pardals, però adjudica diners públics als amics; les emissions de tv3 no les censura Francisco Camps, però la Generlitat ja ha clausurat els repetidors d'Acció Cultural de la Carrasqueta i d'Alginet; i els socialistes valencians són la sucursal dependent del socialisme madrileny, però encara es diuen del País Valencià. Entesos. «¡Váyase, señor González!»