Crec que una de les millors refutacions de les idees sobre política lingüística de Fernando Savater (i Santiago Grisolía), a banda de la mateixa realitat, es va escriure abans del seu manifest, cosa que té molt de valor. Es tracta del llibre de Juan Carlos Moreno Cabrera La dignidad e igualdad de las lenguas. Crítica de la discriminación lingüística (ed. Alianza Editorial, 2000):
Diuen a voltes que per a entendre's cal parlar una llengua comuna. Això pot semblar raonable, però si s'ha dit en una situació de clara desigualtat lingüística, la idea du més o menys inevitablement a la conclusió següent: llavors, vosté ha de parlar la meua llengua (que és la més estesa). Eixa conclusió no és altra cosa que l'imperatiu següent: vosté ha d'entendre'm a mi, no jo a vosté.(o. cit., pàg. 66)
Em sembla un paràgraf molt i molt aclaridor. Moltes vegades (per no dir sempre) es tracta simplement d'això.
ResponEliminaDoncs, la resta del llibre és molt més aclaridora encara.
ResponEliminaUn llibre fonamental per comprendre com funciona el nacionalime lingüístic que-no-gosa-dir-el-seu-nom. Demostra que l'espanyol gaudeix d'una política lingüística molt forta, amb diners a cabassos i lleis per garantir-ne la preeminència a tot l'estat. Una eina molt útil contra els qui defensen que la propagació de l'espanyol no ha estat mai imposada i altres foteses per l'estil.
ResponEliminaSalutacions cordials.
Compartim el punt de vista, llibreter, i espere que sapiam aprofitar la faena de Juan Carlos Moreno Cabrera. Per cert, va ser una de les intervencions que va a aportar més substància al simposi organitzat per l'AVL.
ResponEliminaSalut i fins a l'altra.