Un antic company de faena es demana, sobre això de l'accent del nom de la ciutat:
Què diuen Antoni Ferrando, Escartí i tants altres que probablement no ho veuen així? A mi em sembla que es tracta sobretot d'una jugada política de l'alcaldessa Catalá per distraure a uns i desunir a altres, ara que la cosa política gira al voltant de Mazón, Sánchez, etc.
La ciència es valora molt com a paraula totèmica. En conseqüència, sovint es valora només per això, perquè sembla que està llunt del nostre abast pràctic o inteŀlectual, essencialment quan es tracta de física, química, matemàtiques, etc. En canvi, quan es tracta de lingüística (o de la filologia), tendim a pensar que no és cosa de mètode, dades i comprovacions, sinó d'opinar amb més o menys gràcia.
Com a mostra, la nota de full i mig emesa per l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana on assevera sense més argument:
La paraula València forma part de la sèrie de les paraules acabades en–ència [...]
No cal un comunicat d'un institut universitari per a amollar una banalitat tan evident. Supose que si n'hi hagueren prou línies, podríem llegir entre elles com si encara fórem xiquets: «ni “Valéncia” ni “Valéncio”, si vaig ahí, carregaràs».
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada