Acabe la setmana afegint cançons de cantants quebequesos a la llista de cantants en francés: 🔗 m'atrau la seua varietat dialectal. Per contra, per l'estil, supose que hi ha més semblances que diversitat en el global: Safia Nolin, Bénabar, Eva Dénia —cantant Brassens en francés—, Jean Leloup, Ariane Moffatt, Fred Pellerin, Zaz, Les Soeurs Boulay, Pierre Lapointe, Souad Moussi, Jean Elliot Senior, Bernard Adamus, Daniel Boucher, Amélie-Les-Crayons, Alfa Rococo i uns quants més, incloent Michel Delpech, 🔗 que em sembla que, com diu la Wikipédia, les seues «ont marqué les années 1960 et 1970» de la vida de ma mare.
En contrast amb el ritme musical i la cadència de les macros de Word que vaig completant, acabe l'article «Lasciate ogni speranza: da "normalización" à língua nua» de Josep Joan Conill (2022) 🔗 que arriba a la conclusió clarivident de Takse sobre tantes coses, inclòs l'ús del valencià: «ez dago zer eginik». Encara que també seria possible idear una macro per a això —vullc entendre que ho suggerix Conill, a pesar de tot.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada