Serenor discrepant

No tinc costum d'alegrar-me de discrepar d'algú, essencialment perquè la discrepància sol anar en companyia de l'enuig, del tedi, de la perplexitat, del disgust. Però hui m'alegre de discrepar —en un punt rellevant però accessori— de l'opinió que expressa Vicent Baydal en l'article «El valencià del poble (i el valencià culte) són el valencià de l’AVL». 🔗

La meua discrepància és de detall. En tot cas, encara que fora més rellevant i de gruix, és agradable poder discrepar sense haver de llegir desqualificacions personals o insults. M'he permés destorbar-lo per a dir-li-ho amb un agraïment:

M'ha semblat que has fet un article molt necessari, una molt bona exposició i un repàs històric que va bé tindre present per a pensar sobre la polèmica actual quant a l'escriptura de l'accent de la ciutat.

Quant a l'article, em sembla que el títol conté un error de sentit en la concordança verbal: el text entre parèntesis no forma part de l'oració externa als parèntesis i, per tant, el títol hauria de ser «El valencià del poble (i el valencià culte) és el valencià de l’AVL», frase que apareix dins del text.

Pel que fa a la teua posició, l'entenc i t'he d'agrair la forma mesurada, concreta i clara d'exposar la teua posició contrària a la proposta de fixar la forma «Valéncia» per raons que no tenen a vore amb la toponímia ni amb la lingüística.

Dit això, sense deixar de compartir el teu punt de vista pel que fa a la descripció política o sociolingüística, jo opine ben bé el contrari pel que fa a l'actuació d'Abelard Saragossà. Coses de la política i de la percepció de cada u: amb les mateixes dades, arribe a conclusions diferents.

No detallaré per què, però només diré que «dos no es barallen, si u no vol», i em sembla clar que el sector polític amb el qual m'identifique políticament (autor de diversos desficacis sociolingüístics durant les dos legislatures anteriors) no deixa passar cap ocasió de problematitzar l'ús de la llengua , inclús sense apel·lar a cap fonament «científic» (a pesar de la seua retòrica cientifista). Pareix com si, refent la dita de Fuster, la llengua haguera de ser d'esquerres o no serà. Ben malament aniríem, doncs.

En fi, tal com dius, l'AVL decidirà, i fora bo que ho fera amb fonament, no per partidisme, pel què diran o de manera incongruent com va fer l'any 2017. Posar en dubte la tasca acadèmica, amb dades, reflexió i arguments fonamentats, és molt necessari en democràcia, essencialment, per ajudar-los a millorar.

Moltes gràcies.