Amb quatre ratlles

Entre la borumballa d'articles i comentaris amb què mos entretenim alhora que patim els qui tenim interés per l'ús del valencià, de tant en tant apareixen comentaris clars i respectuosos amb el debat i les persones, sense deixar de ser contundents i agres pel que fa valoracions i opinions. Un tal Rafelet n'ha deixat anar un que m'ha alleujat el patiment: 🔗

Mira, Pau, t'ho explicaré amb quatre ratlles. La primera persona que es va passar per baix cameta l'autoritat de l'AVL, va ser la persona que dirigia la DGPL l'any 2016 i que es va traure de la butxaca un llibre de recomanacions per als funcionaris sense tindre en compte, per a res, les recomanacions de la dita acadèmia. Ell va ser qui va obrir la caixa dels trons. Açò de Saragossà és un joc de principiants i és la continuació de l'innegable fet que el conflicte de la llengua convé a molts i no solament a la dreta.

Quant al topònim del cap i casal, no hi ha cap problema en acceptar les dos opcions: Valéncia/València; de la mateixa manera que tenim : cafè/café, depén/depèn... Un assumpte més complicat és el de la reforma de l'accentuació perquè això suposaria un trencament amb el sistema de Fabra i de les Normes del 32, àmpliament acceptades i assentades entre la gent que utilitza la nostra llengua.

Els desacords i les discrepàncies no han de ser veritats com a punys, sinó que han de poder aportar dades i vies de reflexió alternatives, complementàries i inclús contràries. El debat, l'anàlisi, les proves, l'aplicació són processos que requerixen perpectives i aproximacions diferents, que sempre tindran més o menys encert en el fons, però que poden ser ben productives en la forma i el to, com ara l'exposició que sembla que ha fet El Tempir (segons Sebastià Carratalà, Diari La Veu del País Valencià, 25.08.2025) 🔗 al canvi de nom de la ciutat de Valéncia: fallen en l'aproximació metodològica, però l'encerten de ple en el to i la possibilitat d'un debat productiu.