És dilluns i no em puc excusar en el cansament el primer dia de la setmana laboral, a pesar que el cansament psicològic derivat de les coses que s'han de llegir per a intentar conéixer el pati s'acumula i no descansa els cap de setmana. Aixina que deixe anar un comentari entristit en una nova versió d'allò d'«a terra que venen els nostres»: 🔗
No fa massa em semblava que era difícil o impossible mantindre un debat saludable en este mitjà sobre cap tema amb interlocutors anònims que no respecten les persones que sostenen posicions diferents, comentaristes que no es preocupen de contrastar amb les dades les seues idees i prejuís, que no comproven si tenen cap base raonable, que no participen en el debat per a que les seues dades i idees siguen replicades, corregides o validades per la resta de lectors.
Continue pensant que, sense anonimat, hi hauria un poc més de respecte personal i criteri científic abans de publicar res —a pesar que molts dels articles i relats que es publiquen sobre el tema tendixen a fer-m'ho dubtar—. En tot cas, agraïxc l'anonimat actual, perquè em sembla que em faria molt de mal descobrir que darrere de comentaris insultants, absurds, sense fonament lògic o lingüístic, tergiversadors, desinformats o sabent que no han contrastat les informacions que aporten, s'amaguen unes bellíssimes persones.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada