Molta roba i poca anàlisi, que podríem dir canviant l'expressió feta famosa per Montserrat Roig. Anem desvestint i vestint sants però no eixim de missa d'amén (Diari La Veu del País Valencià, 17.08.2025): 🔗
Per a la dreta regional, i per a la part que corresponga d'una pressuposada esquerra regional o nacional de lo que més convinga, parlar, llegir i escriure en valencià amb normalitat no és que siga «massa catalanista», és que «pot ser que no t'entenguen». Per a compensar, en diuen «catalanisme», que és un maquillatge que simula —encara ara— bona salut sociolingüística, tant quan li l'adjudiques a algú com quan te l'apliquen.
No és tracta dels encasellaments polítics de cada u, sinó de les actuacions i de les anàlisis que se'n fan (o del problema que no s'en facen). Amadeu Fabregat ha tret una molt bona noveŀla escrita, pel que diu Joan Garí, «en català oriental, sense cap concessió als localismes que adés reclamava». Lo que més convinga.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada