Com la fem de grossa

Els informatius comenten les hectàrees i les comarques i regions que cremen, els perills dels incendis, els bombers, agents forestals i voluntaris, els vehicles i avions, etc., però no solen explicar a canvi de què tenim eixos grans incendis, a canvi de no sé quins guanys que rebem en compensació.

Perquè el benefici deu ser enorme. Alleujaria el pesar dels incendis i dels morts en guerres i catàstrofes evitables saber que disposem de creuers i vols a preus tirats, que ampliarem ports i aeroports carregant-mos lo que es presente, que els amos dels gossos van pixant i cagant les ciutats mentres busquen una natura imaginària, que s'hi val a especular amb aliments i cases, que hi ha megacontenidors de petroli i derivats deixant rastres infinits de runa en la mateixa mar que arriba a les platges del turisme, la gentrificació i el plàstic en què ho embolcallem tot, que les clíniques i escoles privades es paguen amb els diners públics de la socialització dels costos i la privatització dels beneficis, que tenim abocadors incontrolats de residus, fàbriques que no filtren ni depuren, que les granges de tortura de porcs, vaques o gallines mos demostren com en som, d'humans, que malbaratem aliments en festes i orgies mentres hi ha poblacions arreu del món que patixen desnutrició i malalties derivades...

I tot això ho escampem per a tots, però ho paguen uns quants, mentres somiem retòricament que fem una redistribució del pressupost del manteniment humà, social i econòmic dels boscs i camps de cultiu del medi rural, de les professions més necessàries i alhora més perilloses i desagradables. I mirem el documental Hope! 🔗 i vegem que tenim alternatives en marxa... lenta.

Mentretant, ix el Mainat dubtant si Greenpeace és una organització criminal. 🔗. Ho fem tot tan bé, que està clar que la culpa de la desnutrició és que no deixen que es cultive l'arròs daurat que aporta vitamina A. Els falta vitamina A per a no quedar-se cegos: estem patint per si no voran com (els) la fem de grossa.