La paraula hecatombe, que devia descriure algun fet greu inicialment, ha adquirit un ús hiperbòlic, és a dir, que ja sabem que s'usa per a exagerar, que sabem que estem exagerant, que l'estem dient ben grossa per cridar l'atenció.
La paraula genocidi ha patit ja un procés semblant i, lamentablement, hi ha qui l'usa per a qualificar qualsevol cosa que li semble molt greu, terrible, puga ser que catastròfica, inclús inhumana... Per exemple, segons un article de Josep Miquel Bausset en el Diari La Veu del País Valencià 🔗 el govern valencià actual del pp està cometent un «genocidi lingüístic».
I, clar, l'actuació és molt greu, s'acosta a terrible perquè una administració democràtica hauria d'actuar d'una atra manera. Però el cas és que sabem que estan massacrant els habitants de Gaza —i n'hem vist en atres llocs sense tirar molt arrere— i, clar, si volem mantindre el sentit del terme genocidi i si no volem que les paraules deixen de tindre valor quan es tracta de descriure i denunciar l'actuació política i socal dels «nostres» governants, no convé emboirar i desqualificar els termes aculturació, glotofàgia, discriminació o inclús lingüicidi per concretar en quin àmbit es produïx la malifeta.
En francés tenien populicide per a classificar aquell que destruïa un poble. Si fórem un poble, com volia Estellés, podríem recuperar eixa expressió, que a més de la destrucció, per contra, dins del mal, podria aportar-mos un poc més de cohesió col·lectiva.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada