Em va pegar per inventar-me el nom d'un poble valencià. Sense calfar-me massa el cap vaig idear Benitinguem (els primers pobladors devien barrejar àrabs i germànics) i Benitingam (els primers pobladors devien barrejar àrabs i anglosaxons). Ara ja sé que no apareixen en l'Onomasticon de Coromines ni en la xarxa —de moment—, però no ho vaig comprovar abans de llançar-los al món. Tampoc té massa transcendència la cosa, era només per contextualitzar la possible existència d'una església amb una capella i un retaule en un poblet, un intent imaginari de repensar criteris per a usar majúscules i minúscules.
Eixe poble ja no existirà més enllà d'eixos pocs bits que el retindran en la memòria de la xarxa, mentres n'hi haja, fins que les calors del canvi climàtic i la possible hecatombe que ha d'assolar tot el que siga sobrer per a la supervivència humana mos forcen a traure cómpters del nostre pas pel planeta com a comunitat vivent i inclús a voltes sintents. 🔗
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada