Acabe de vore com es poden cantar les absoltes d'una llengua —els agradava molt esta expressió a alguns collistaire de Migjorn, en particular a Jordi Minguell Roselló— matenint l'optimisme perquè sabem que n'hem vistes de més grosses. Es tracta del documental Gaèlique pour débutants d'Arte 🔗 sobre l'escolarització d'una xica de Dublín durant un curs de secundària en l'illa d'Inis Meáin.W És interessant, perquè mostra com acaba el camí que van prendre fa anys els irlandesos —l'irlandés, llengua oficial a la Unió Europea.
Al pas que anem, a poc a poc, alguns acabaran aixina, havent d'anar-se'n no sé si a les Columbretes o la Medes a aprendre el valencià de les gavines, perquè veig que els seus familiars els van transmetre hàbits de tots colors —l'educació a casa també va com va—, però n'hi han molts que ja ni els van transmetre el valencià, no fora cas que els pegara per no practicar la submissió davant del castellà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada