En estos temps vacacionals i acalorats, per sort les publicacions periòdiques continuen funcionant, encara que siga amb refregits i recalfats, i hi ha articles que em salven de calfar-me massa el cap, com ara l'interessant reflexió per a emmarcar sobre gestió lingüística estatals de Ramón d'AndrésW que conté un principi general que les administracions espanyoles haurien de seguir:
El català com a representació de l’indigerible (anàlisi d’una notícia)
[...]
No ho oblidem: l’objectiu és no tocar els nassos a la ciutadana. Així doncs, si resulta que l’Administració rep un certificat redactat en una llengua no castellana (català, anglès, portuguès, francès, etc.) i necessita la seua versió en castellà, el que no pot fer és causar molèsties a la ciutadana i posar-la en situació de desavantatge enfront d’altres candidats. És la mateixa Administració la que ha d’encarregar-se de donar la validesa al document per la via que considere oportuna (traducció o qualsevol altre mètode).
[...]
L'article acaba amb el fatalisme esperançat —ben digerible— que hem de mantindre en el nostre rebost anímic:
D’aquí a cinc-cents anys, contemplaran la nostra època amb la mateixa curiositat pintoresca amb la qual contemplem nosaltres el segle XIX en matèria de desigualtat racial, de sexe o de religió.
Aixina siga.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada