Dos matrimonis en taules contigües que parlen en valencià amb els fills menuts. La pressió ambiental del castellà —certament més efectiva que la «violència ambiental» ideada per feixistoides diversos— s'exercix de manera subtil, però constant i ja de forma interioritzada pels qui la patim. La mare està parlant de què li agrà més i fa: «M'agrà més la que fa gust a... —dubte o èmfasi dramàtic— "huevo".» Els dependents de Consum fa uns dies parlaven de com de bones estaven les «sandies»... Les etiquetes que ocasionalment trobem en valencià en alguns supermercats són un palmito que intenta contrarestar una ponentà.
Els melons d'Alger d'aquell dia estaven bons, això és cert. I eixe «Alger» continua sent un nom propi, un topònim algerià 🔗 com el de les «panses de Dénia», a pesar que als del dnv 🔗 els haja semblat oportú canviar-lo a la categoria de misteri lingüístic... Com aquella dita de quan jo era menut i que no deuen conéixer: «verde por fuera, rojo por dentro, papitas negras, melón d'Algero» —la -g- esta com la de fetge, a la valenciana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada