Siroll «repreziu»

Hui tocava anar amb l'ai al cor patint per la sort de Carles Puigdemont, que ha aparegut i desaparegut ràpidament vora l'Arc de Tromf de Barcelona —ha fet un discurs polític reivindicatiu breu—. 🔗

Puigdemont ha pronunciat la paraula repressió com és comú, «reprezió», amb eixa esse sonora que em sembla que encara és rebutjada acríticament a causa de les inèrcies normatives, tal com va dir proposar Fabra fa cent anys per a un grapat de paraules «d'origen erudit»:

No havem, doncs, d’atenir-nos a la pronunciació, sovint defectuosa, sinó a l’etimologia, i a l’ortografia etimològica subordinar llavors la pronunciació.

«Subordinar la pronunciació», «pronunciació, sovint defectuosa»... No anem bé. Erudició i etimologia són massa sovint una combinació capciosa. El rigor científic no tan sols és compatible amb la democràcia, sinó que la millora. L'erudició i l'etimologia són devocions que cal aplicar només supletòriament, sense que mos lliguen la devoció o les circumstàncies del passat.

Em deixe dur per la sessió d'investidura escoltant trossos de Batet i de Jové, intentant botar-me les banalitats tedioses del candidat socialista Illa —les eles intervocàliques li se liqüen: «Cataünya»—, escoltant Oques Grasses 🔗 i no fent massa cas de la recomanació sobre el grups de metal català (Siroll i Vidres a la Sang), que no és un estil que em vaja massa. Puigdemont va fent «siroll», i segurament «etimologia» de la política que farà Salvador Illa com a nou president.