Havia començat per la votació de la militància d'Esquerra Republicana de Catalunya (erc) que ha avalat l'acord que permetrà que Salvador Illa serà president de Catalunya. Serà bo de vore com se les apanya ara Illa per a incomplir l'acord sistemàticament i presumir que l'està complint.
I pensant en això, no sé com, he arribat a pensar si no s'utilitza a voltes el concepte dialectalització en lloc de parlar de castellanització o de glotofàgia, que serien els processos contra els quals intenta actuar això que es denomina «purisme» —entenc que «purisme» és un concepte amb unes connotacions que supose que no deuen acceptar els qui són qualificats d'això.
En tot cas, la senda de la dialectalització 🔗 està ben asfaltà, ja que es mantenen o s'empitjoren les causes i les circumstàncies que l'afavorixen, com ara que «manquen o són escassos els vincles socials i geogràfics entre les poblacions dels diversos dialectes».
Pel que fa a això de pensar que cal centrar-se en això que es denomina «estàndard», trobe que enmig de la dispersió, la desarticulació, la interferència, l'aculturació, la discriminació, la subordinació, el desús quotidià... Elaborar i reelaborar propostes d'estàndards estan fent joguets polítics per a entretindre-mos i marejar-mos fent-mos creure que, si tens la cirereta, el pastís apareixerà per baix. En vorem de més grosses, i mos les creurem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada