Em vaig apuntar fa uns mesos a això del passallibres en un web, Bookcrossing, 🔗 que em va estranyar que no tinguera versió en valencià-català. Vaig registrar el primer llibre que pense alliberar per l'entorn —espere que algú l'acullga i no permeta que la tinta contamine res—, però encara estic pensant com els marque per a fer-ne el seguiment, si és possible.
El fet que no hi haja versió en valencià del web dels organitzadors de la cosa em fa pensar que la iniciativaW no deu haver tingut molt d'èxit per ací. I no deu ser cosa dels índexs de lectura, trobe, sinó de maltractar l'entorn, allò d'«el comú que no és de ningú»... Cada dia que torne de córrer òmplic una bossa de la compra de restes d'envasos de plàstic i vidre —i no arreplegue el paper—: la bossa i el contingut els trobe pel parc on córrec, que és un lloc per on trauen els gossos a passejar —efectivament, també podria omplir bosses de cagueraes—, on juen els xiquets, on es fa esport, on conductors de tot pelatge paren a descansar i deixen pots de llanda i runa de tot tipus... ¡És un parc!
La lectura és un bé comú, perqè els esforços i la inversió econòmica educativa que costa transmetre-la i adquirir-la són d'algú: de tots, dels diners que dediquem a provar de viure en pau, amb salut i en societat. En lloc «llegir» que l'entorn és com un abocador per a la runa dels pots de llanda i les botelles, seria millor alliberar i compartir un llibre, provar a fer una «lectura» positiva de l'entorn.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada