«Que si açò o allò»

Em sorprén un passatge inconnex i malicciós enmig de l'article «Denuncien que en un bar d’Altea prohibeixen parlar valencià a una clienta» de Saŀlus Herrero i Gomar (Diari La Veu, 07.08.2024). 🔗 Llegint aiguabarreigs aixina tinc la sensació que la sociolingüística que alguns han llegit no l'han entesa, no l'han pensà... O que només han adoptat els títols, les consignes i els lemes de les campanyes més militants, com si en algun passatge hagueren llegit que ara mos toca a mosatros:

Hi ha gent, inclús filòlegs reputats, hostils a la nostra estimada llengua, que ocupen poltrones en Acadèmies de la Llengua, reials o no, que s’entossudeixen a enredar, que si hem d’escriure «vullc» i no «vull», que si hem de fer servir «arena» i no «sorra», que si açò o allò, per tal d’embolicar la troca, castellanitzar al màxim el valencià i descatalanitzar-lo del tot, advocant «pel valencià que es parla al carrer» (com el gallec, castellanitzat, que es parla allunyat del portugués) … Imbecil·litats profundes per acontentar els que «governen», com uns lacais sempre al servei del sol que més escalfa, que volen satisfer els desitjos fanàtics, confessats i lingüicides dels que «manen» en cada moment.

Hostils o simplement desficiats n'hi han en tots els llocs i de tots els color. Però la boira en què mos fa entrar eixe passatge és clamorosa, i això que només cal repassar l'Aracil del 1979, «Educació i sociolingüística», 📃 per a aconseguir quatre idees clares per a circular amb serenitat per eixos temes sabent distingir la falta d'ètica, comprenent les possibilitats d'ús d'una llengua sense mitjans, acceptant que els somnis sobre la qualitat no concorden amb la matèria generada per l'ús, que la llengua ha de ser per a tots, per als que creuen que en saben més, per als que es pensen que no en saben prou i per als qui seguixen la veta de l'ús sense pensar-s'ho gens, que el gallec que es parla al carrer i s'escriu on convinga es castellanitza perquè s'imposa el castellà i es trosseja la comunitat lingüística galaicoportuguesa, i sort si encara es parla al carrer...

«Que si açò o allò»... Ahí ha estat encertà la cosa.