A punt de pegar la cabotà del plemigjorn tinc temps de vore «Non, les Inuits n’ont pas 50 mots pour dire “neige”», 🔗 que és un d'eixos tòpics repetidament desmuntats però que no sempre recordem com es va crear i difondre ni com es pot desmuntar raonant. Al cap i a la fi, el tòpic sobre els inuits es fonamenta tant en el racisme com en les percepcions reduccionistes i autocomplaents que tenim sobre les llengües «dels altres». O els complexos induïts sobre mosatros mateixos per la interferència i la imposició d'una llengua tòpicament millor.
Certament, ni els inuits es dediquen a batejar la neu abans que desaparega del planeta ni els trets lingüístics dialectals pertanyen tots al registre vulgar o coŀloquial, per molt que això siga un recurs simplificaor per a fugir d'estudi i desatendre les complexitats de l'ús i més encara del desús del valencià-català. El desús és el que impedix el manteniment d'una comunitat lingüística on podríem tindre diferents maneres d'escriure les idees que mos ronden pel cap, amb els estats d'ànim i les intencions corresponents, en lloc de creure que convé fer sempre la mateixa redacció escolar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada