Posar fi a la discriminació lingüística

Les meues idees arriben molt llunt, però els meus treballs es queden sempre a mitjan camí. Per sort, hi ha qui fa propostes concretes i materials que podrien fer avançar les polítiques progressistes més enllà de les idees, les lamentacions o la retòrica victimista. Segons informa el Diari La Veu, 🔗 el grup Koiné 🔗, supose que per a evitar les trampes al solitari que es fan molts polítics —inclosos els independentistes catalans, tal com vam vore en el juí davant el Tribunal Suprem espanyol— ha llançat una proposta en paper que es pot firmar i confirmar que és un compromís aplicable al Congrés dels Diputats estatal.

Com si hagueren hagen pensat que donant-los ho pensat, mastegat i escrit en paper, els polítics del torn favorable a la diversitat lingüística i a la gestió democràtica de les institucions, sentiran que es poden recolzar més en l'evidència que la discriminació lingüística acaba als països perifèrics de l'Espanya radial, però comença precisament al centre madrileny que s'engul pressuposts i ideologies com si fora un forat negre que la física quàntica no ha acabat de detectar.

El paràgraf final del document hauria de ser una consigna d'aquelles que podria substituir les de les casernes de la Guàrdia Civil:

Treballaré per tal que el meu partit impulsi les mesures necessàries per a posar fi a la discriminació lingüística en tots els òrgans del Regne d'Espanya, ministeris i organismes públics, i per tal que, a partir d'ara, tota mena de lleis i decrets deixin de privilegiar el castellà i garanteixin la igualtat entre els parlants de les diverses llengües de l'Estat.

Encara que semble massa llarg per als frontispicis casernaris, amb bona lletra i esperit democràtic segur que els quedava niquelà, i comprensible.