Encara mos queden molts carrers per descobrir en Valéncia —algun dia s'escriurà també amb la pronúncia casolana, com ara—, i també per descobrir que han passat uns trenta anys des de l'última —i fins ara única volta— que vaig passar per algun lloc, com ara l'avinguda dels Germans Maristes. No recorde com era fa tants anys, però ara hi ha un gran jardí per a passejar a l'ombra on es veu que l'ajuntament ha plantat tots els bancs que no trobes en altres zones de la ciutat, com ara al centre, on hi ha zones on diries que és tabú poder-se assentar en un banc.
La solana ha baixat un poc, el sol va cap avall, les ombres s'allarguen, és el clima però també sembla una metàfora per a fer-mos a la idea que haurem de sobreviure durant una altra legislatura de la dreta valenciana més retrògrada. Cap novetat. L'emergència climàtica no és d'ahir, i en realitat és una emergència política, que també és d'ahir i despús-ahir i l'altre.
La Tragèdia (submissió) en el fons és la mateixa.
ResponElimina