En l'exposició de quadres de Sorolla que hi ha al museu Sant Pius de Valéncia —sic i snif toponímics— hi ha quadres inspirats i iŀluminats per la posta del sol. Les explicacions de la coŀleció Masaveu estan en castellà, valencià i anglés, inclosos els títols dels quadres. Des d'eixe cert punt de vista que mos té sempre inquiets, no està malament que el valencià vaja en segon lloc, perquè aixina resulta que qui va en segon lloc es situa al centre. Per una «casualitat» ordinal —iŀlusa i passatgera, però constatable— el lector en valencià deixa de ser marginal, qui llig els plafons explicatius en valencià s'ho pot mirar des del mig de l'espai, en una estranya situació de predomini lingüístic valencià al propi país. Són sensacions que haurien de ser no sols casualitats ordinals, sinó ordinàries.
I bé, això no lleva que la lectura mostre en alguns paràgrafs alguns errors de traducció, com ara el quadre «Després de post el sol», que apareix com a «Després de posat el sol». La xiqueta s'ha quedat «posant» a soles davant les agones insinuades pel rastre dels pinzells. L'encert i l'errada al centre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada