Descongelats sociolingüístics

La nevera del diari Levante 🔗 ha descongelat el tema de la problematització normativa del valencià, supose que saben que hi ha molts devots del tema —un entre tants—, perquè és preferible parlar del que no és ni interés nostre ni responsabilitat nostra, com seria el cas d'un diari com Levante, fet en castellà i amb la intenció de captar ingressos fingint inclús que tenen algun interés per l'ús del valencià.

Curiosament, les propostes dels valencianistes del Cercle Isabel de Villena que, refent la dita, han alçat el gat pel rabo, no es poden trobar encara en la xarxa —però algú te les pot enviar en pdf, 🔗 com m'ha passat a mi—, ja que sembla que els membres d'eixe cercle no tenen massa temps per a ocupar-se dels webs 🔗 i blocs 🔗 que han obert en algun moment ja fa uns quants anys. És possible que s'hagen dedicat al uàsaps o als tuits i jo no m'haja enterat perquè no m'hi dedique.

També és simptomàtic que el rebombori en un got d'aigua s'haja armat per les qüestions secundàries de la normativa quan els problemes de la llengua són l'ús en qualsevol mitjà, suport, registre o to i les actituds de submissió davant del castellà i dels castellanoparlants —més encara davant dels castellanoparlants amb omnipotència apresa—, 🔗 que fan que siga més freqüent el desús que l'ús, encara que l'ús siga incorrecte en algun sentit.

La normativa ha d'anar a remolc de l'ús i, per tant, eixa és la cosa més rellevant que li he escrit a Vicent Josep Escartí Soriano, 🔗 per si hi pot fer res:

En eixe sentit, com a suggeriment per si hi pots fer res, seria millor que els vídeos de la universitat «Ben dit!» 🔗 es centraren més en transmetre actituds i estratègies d'actuació per a expressar-se en valencià, mantindre la llengua en converses amb persones que mantenen el castellà, i per a reclamar l'ús del valencià quan les institucions no complixen deures lingüístics (universitats incloses). Sense eixes actituds i recursos, ja sabem què passa massa sovint, inclús entre els qui critiquen o defenen la normativa de qualsevol via o de qualsevol pelatge: que acaben practicant la submissió lingüística parlant en castellà.

Huit anys de Botànic i van fer uns criteris estilístics —mal denominats lingüístics— lamentables i innecessaris per a l'administració, però ni interconnexió d'espai audiovisual entre territoris que parlen en valencià (¿el Carxe, a Múrcia, inclòs?), ni equiparació del requisit lingüístic valencià amb el requisit lingüístic castellà, ni reforma del reglament del Congrés dels Diputats per a que evidenciar que l'estat hauria de ser plurilingüe. Ni tantes altres coses, com ara tindre clar que han de parlar en valencià amb els alts funcionaris de les Corts o de la Generalitat, que no deixen de ser «companys de l'imperi» lingüístic. I podrien ser-ho de qualsevol imperi, és clar, tal com cantava Ovidi Montllor: «home, si paguen millor». 🔗