Brossa verda

Tenen temps de posar-se la bena abans de tindre cap ferida, de no saber com agarrar-ho, de confondre no saber què dir en valencià que no els ixca en castellà, tenen de temps fins que es gele l'infern —no cal fer-se massa iŀlusions— abans que el valencià-català arribe a ser mínimament utilitzat per a res oficial a la Unió Europea. El reglament número 1, que regula el règim lingüístic de la Unió Europea s'ha d'aprovar per unanimitat, i pareix prou clar que, posem per cas, la «democràtica» —en tantes altres coses— França no acceptarà que es faça oficial una llengua que les estructures nacionalistes jacobines d'este estat pretenen que desaparega de l'ús quotidià. 🔗

En tot cas, els gallecs tenen el galaicoportugués —altrament dit portugués a seques, si aconseguixen superar el nominalisme—, els bascos tenen el règim foral i invertixen en l'augment de l'ús del basc —inversió que té efectes impensats, inclús en la Guàrdia Civil d'allà— 🔗. Els valencians tenim les recialles del que aconseguixquen andorrans, catalans i balears, amb l'afegit que ara sabem que, si no tenim més després de huit anys de govern de coŀlaboració i estirades de cabelles entre psoe, Compromís i Podem, és perquè ho podrem millorar a l'altra, si el retorn de la dreta a la Generalitat deixa brossa verda. Mal està.