Les bugades que fa el pas del temps, tal com fa la petita història —la que és més real i alhora més discutible— descolorixen o empastren de colors variats, segons la combinació de peces. Aixina, a voltes, al cap dels anys, els qui estem desconnectats de tantes coses a les quals al mateix temps estem connectats sense poder-ho evitar, acabem enterant-mos de coses:
L'Eliseu tenia un projecte de partit polític amb Max Càhner 🔗 i va intentar colar-lo per a una càtedra. Però si Càhner no és un expert, és un polític! No ha fet res, tot el que ha presentat ho havia fet la seua dona. 🔗 Després, quan ja s'havien divorciat m'ho va confessar que ho feia ella. Llavors jo vaig guanyar la càtedra i ell va recórrer als tribunals. En primera instància em van donar la raó, però va anar a Madrid i em van tenir sis anys esperant fins que finalment la sentència em va donar la raó. L'experiència hispànica va ser molt dura en aquest sentit, però ho vaig passar treballant i va ser l'època més prolífica de la meua carrera.
No tot ho acabarem sabent, però sí que podem anar entenent els tremolors amb què s'ha escrit la lletra menuda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada