Les bugades que fa el pas del temps, tal com fa la petita història —la que és més real i alhora més discutible— descolorixen o empastren de colors variats, segons la combinació de peces. Aixina, a voltes, al cap dels anys, els qui estem desconnectats de tantes coses a les quals al mateix temps estem connectats sense poder-ho evitar, acabem enterant-mos de coses:
L'Eliseu tenia un projecte de partit polític amb Max Càhner 🔗 i va intentar colar-lo per a una càtedra. Però si Càhner no és un expert, és un polític! No ha fet res, tot el que ha presentat ho havia fet la seua dona. 🔗 Després, quan ja s'havien divorciat m'ho va confessar que ho feia ella. Llavors jo vaig guanyar la càtedra i ell va recórrer als tribunals. En primera instància em van donar la raó, però va anar a Madrid i em van tenir sis anys esperant fins que finalment la sentència em va donar la raó. L'experiència hispànica va ser molt dura en aquest sentit, però ho vaig passar treballant i va ser l'època més prolífica de la meua carrera.
No tot ho acabarem sabent, però sí que podem anar entenent els tremolors amb què s'ha escrit de la lletra menuda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada