¡Ixen millor!

Una veu en off de Consum diu que hi ha coses que «eixen» millor comprant allí. Ei, sort i gràcies que fan anuncis i tenen retolació en valencià. Passats els anys d'anar besant per on xafen els qui van tolerar que es «despenalitzara» el valencià, podem malpensar que al xic de la megafonia li han passat el corrector al text i no ha marcat eixa forma verbal perquè el programa està saturat de dades i sap que és possible que al Pirineu oriental diguen «eixen».

Però també pot ser per a posar-se a aplaudir, perquè no parlen mai en valencià, els passen un text que han de llegir, que ha segut corregit per algú que té un titolet —o el té un familiar— de la junta i que ha fet una derivació analògica de l'infinitiu del verb eixir, com ara: jo esc, tu eixes, [...] ells eixen. I pensen, ¡clavat!

I és cert, la faceta sociolingüística de les polítiques lingüístiques que s'han practicat sovint —també els huit anys passats: «es fa llarg esperar cada dia»—, l'ha clavat fins al mànec, que diríem al meu poble. Quadres de pronoms, quadres de conjugacions, frases amb buits que cal reomplir —¡ei, no!, que cal «emplenar», i després reneguen que es diga «plenar»—, llistes d'excepcions ortogràfiques més o menys imaginatives, etcètera. I hem d'agrair que eixe valencià tinga regust de descongelat d'un recongelat.

De totes formes, mirant-ho com a aplicació experimental, mos ho podem agarrar com a confirmació que seria millor que eixes veus parlaren més en valencià en lloc de fer-ho només per a obtindre certificats de la junta. Aleshores, quasi segur que dirien la forma d'ús corrent «ixen», i el eixiria més redó. Es traurien la titulació tal com se la trauen cada dia les persones de qualsevol condició i latitud, sense vergonyes ni estranyeses. I també en paper, si cal, per al currículum: t'ixen més punts en els concursos de provisió de llocs de treball.