M'assentaré un moment en el banc del sinofós a engolir-me el ressentiment. Si no fora per les voltes que mos l'han pegà, quasi que em deixaria dur per un poc d'eufòria contiguda inclús, perquè han anunciat uns canvis reglamentaris i legislatius que fa quaranta anys que qualsevol institució mínimament coherent en la convicció i pràctica democràtiques haurien d'haver implantat. ¿Ha arribat l'hora realment? Caldrà vore-ho: 🔗
Principi d’acord entre JxCat i PSOE per l’ús del català al Congrés 🔗
El govern espanyol demana a la UE iniciar el procés perquè el català, el basc i el gallec siguen oficials 🔗
ERC i PSOE acorden l’oficialitat del català a l’Estat i a la UE 🔗
Plataforma per la Llengua troba «insuficient» impulsar el català a la UE i en reclama l’oficialitat 🔗
El català a Europa, un recorregut entrebancat 🔗
Espere que els diputats i polítics valencians que no utilitzen el valencià —tant si en saben com si no— 🔗 perquè s'excusen en les normes que no ho permeten, trien entre protestar cínicament perquè els han llevat l'excusa per a la renúncia lingüística o posar-se a parlar i escriure en valencià-català com si la llengua fora un fet que els valencians hem de de compartir i difondre i un intrument més del poder democràtic, al costat del castellà-espanyol. No hauria de ser prohibit, censurat, retallat o amagat, no hauria de ser un «tresor» polític a disposició dels bucaners de la demagògia. 🔗
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada