La picaren

La vida social va repetint els cicles. Podem pensar que avancem, perquè això és possible fer-ho si construïm i conservem les estructures culturals i ideològiques que anem validant i aplicant en comú, com a societat. Però si descuidem o abandonem eixa tasca, que ha de ser permanent i constant, som sempre una nova pàgina que s'escriu o, inclús, que es reescriu en cas de necessitat. Les mutacions genètiques que mos afecten no fan que la ment humana interioritze res tan sòlid i fix que puga servir de base per a nous pensaments: el procés educatiu i de socialització és i ha de ser la faena del matalafer.

En el llibre Sociolingüística de la llengua catalanade Boix i Fuster i Vila i Moreno (1998) tope amb una referència al Quebec dels anys huitanta que no ha fet callar encara els demagogs de guàrdia de la comoditat, la naturalitat i la «bona» educació:

«Hom no parla seguint la llei sinó seguint les normes. [...] I en el context de revolta conservadora contra l'Estat que regna des de Reagan, converteixo el meu opressor en «individu vexat per la llei totalitària".

L'excessiva dependència de la norma jurídica per part dels qui difonen la llengua subordinada és contraproduent per a la seva causa perquè una llengua dominant pot arribar a ésser associada amb la naturalitat i l'espontaneïtat.

Llegint això podem entendre els paranys i subterfugis dels qui pretenen ser naturals, neutrals, els qui apeŀlen a la comoditat i a les bones maneres, i que saben que en realitat estan aprofitant-se de la desigualtat i la discriminació dels marginats pel sistema de normes que ells imposen informalment (o formalment, quan els convé: censura, prohibició, imposició). Els individus i coŀlectius marginats o marginables tant poden ser els valencianoparlants com les dones de qualsevol condició, els animals maltractats o torturats, el medi ambient o l'aigua.

¿Fins a on arriba eixa «llibertat» ultradretana? Per a fer-mos-en una idea, podem acudir a les pràctiques anteriors que hem patit d'eixa ideologia, com ara la Llei 44/1967, que regula l'exercici del dret civil a la llibertat en matèria religiosa, 🔗, i s'entén tot:

El ejercicio del derecho a la libertad religiosa, concebido según la doctrina católica, ha de ser compatible en todo caso con la confesionalidad del Estado español proclamada en sus Leyes Fundamentales.

Cantava Paco Muñoz, «la llibertat la picaren» i continuen picant-la. És la norma.