A pesar de la geloreta que està fent estos dies, hi ha el solet que ix. Però el solet se'n va quasi sense haver-lo vist i mos deixa la fosca i un hivern inusual. Els dies es mouen entre eixos dos punts de claror i ombres, com tòpicament fa la vida.
El veí de baix, que està volent vorejar la norantena, va esborrant-se del món a pesar que es sent fresc cada dia amb el matí. Un altre veí, saludat ocasionalment i encara cosí de Takse, abandona la cinquantena a mig fer per un accident laboral. Un nebodet, Miquel, que quasi no volia eixir quan ma mare es va tirar a la piscina per última volta, que no va acabar mai d'estar present del tot i que s'ha apagat de colp deixant la claror dels seus dies bons, un dia d'estiu a la bassa d'un hort amb la samarreta d'«ibuprofé» per a no gelar-se i que no li pegara massa el sol.
Deixe que sone «Wayward» de Vashti Bunyan. 🔗
Days going by in clouds of flour and white washing
Life getting lost in a world without end
(Els dies passen en núvols de farina i roba blanca /
La vida es perd en un món sense final)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada