La giec indica en 20.6.1.c que «tan + adj/adv + (o més)» respon a una regla que expliciten com a general («modifica un adjectiu o un adverbi»); aleshores remeten per a uns «matisos» a 28.3.1, on no apareix cap excepció a eixa regla general i on utilitzen l'exemple «És tan alta o més que el seu germà»; i és en 28.2.2 on apareix en una primera nota l'exemple «La Tina és tant o més alta que tu», però no comenten el canvi gràfic, que sí que exposen sense una explicació clara en una segona nota en 28.2.2.a.
No és una nota clara, ja que fan referència a «aquest darrer cas», i podrien estar referint-se al cas de la «preposició intransitiva» exemplificat amb «tan lluny de casa», vist que posteriorment utilitzen una variació d'eixe exemple; amb tot, n'afigen un altre («De cabut, ho és tant com tu i jo»), i supose que esperen que este servixca com a aclariment.
La giec contradiu en eixa nota de 28.2.2.a la regla general exposada anteriorment. I la redacció diu: «Notem, però, que en aquest darrer cas s’usa també tant si el quantificador no va seguit de l’element modificat». He marcat el «també» amb negreta, perquè la redacció es pot llegir entenent que tant «també» es pot usar tal com usem tan en eixe context de complement d'adjectiu/adverbi.
De fet, no hi ha cap explicació de caràcter general que motive o justifique el canvi gràfic entre dos variacions estilístiques de la mateixa construcció: «És tan alta o més» / «És tant o més alta». Hi ha simplement una nota al marge que ho suggerix.
Si la regla general era una altra, ho haurien d'haver explicitat. Per exemple, improvise: la forma tan «modifica l'adjectiu o l'adverbi si els precedix immediatament». S'escriu tant quan el comparatiu «modifica l'adjectiu o l'adverbi sense precedir-los immediatament».
Però tampoc serviria. Podem trobar altres casos: «tan i tan» (no sé si apareix en la giec); «tan això com» (no sé si apareix en la giec); «tan.., como ho diria,...» (no s'altera l'estructura sintàctica, però la giec no parla de l'estructura sintàctica, sinó de no anar «seguit de l’element modificat»); «tan —o més— alta» (també es podria escriure aixina); «tan o tan poc alta»... I entrem en una casuística poc previsible d'excepcions que em sembla que no apareixen en la giec.
I el cas és que tot això estava resolt amb el criteri general, sense haver de proposar excepcions innecessàries.
dijous, 16 de febrer del 2023
Tan això i tant d'això
Tenia mig redactada una reflexió embolicada per a un debat en l'aoetic, però pareix que tot està dit i que no resoldrem res. No l'envie, però no me l'estalvie, l'aprofite per a este bloc, i aixina qualsevol dia m'entretindré mirant amb quines coses m'entretinc:
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Vaig llegir una volta a J.Pla que animava a una amiga a escriure.I Li deia: no cal escriure com en Quevedo, és més fàcil, subjecte, verb i predicat.
ResponElimina