Filtre de calcetí

Els qui treballem corregint i traduint entre el valencià i el castellà, preferiríem que els funcionaris de totes les administracions públiques valencianes estigueren capacitats, foren capaços i atrevits i redactaren en valencià, entenent-ho com a indicador de vitalitat i d'ús de la llengua. A més, que també tingueren eixa capacitació per a fer-ho en castellà.

Però una cosa és la salut de la llengua i una altra la nostra salut física i mental, els nostres nervis, la nostra percepció estètica i la qualitat del valencià que mos arriba. Els texts que hem de llegir en un suposat valencià original solen ser molt millorables, ja que la majoria de les versions de documents que mos arriben en valencià són simplement una traducció automàtica sense revisar —o mal revisada—, a partir de la qual moltes voltes inclús mo se demana que «endevinem» i «encertem» què i com ho havien escrit en el castellà resclosit i funcionarial d'abans de traduir-ho.

A causa d'eixe procés enganyós i maldestre —¡amb què tant es produïx en valencià!— mos arriba un text en un suposat valencià que calca la sintaxi, l'expressivitat, l'estil i el vocabulari emparentat del castellà. Poc falta per al tòpic i humorístic del «bocadill de ques».

Per això, al final, acabem desitjant que mos envien la versió realment «original», pensada, redactada i adobada seguint les pautes del castellà juridicoadministratiu carrincló habitual que coneixem massa i que podem corregir, adreçar un poc i, finalment, traslladar a un valencià que no grinyole tant. I encara, si estem inspirats i tenim temps, podem aconseguir que sone més original i menys a traducció passada per un filtre de calcetí d'aquells de quan érem menuts i véem els uelos fent-se una malta en un gotet llarg.