La submissió dels ultracossos

El dia de la llengua materna, també segons la informació d'À Punt, que han tingut reflexos per a parlar-ne i per a enviar-me alguns enllaços sobre el que han fet en relació amb això, com ara un Zoom sobre l'ús del valencià.

És evident, d'acord amb les dades, per molt que les pintes, que la cosa no va gens bé ara que governen els qui es suposava que tenien interés i intenció d'augmentar i estendre l'ús del valencià —i sense haver esmenat res en l'administració que han de gestionar (mirar els webs que fan és un reculls de rètols enganyosos i mala bava), s'estan carregant l'educació en els llocs on la cosa podia anar per inèrcia sociològica.

Supose que si cadascú revisa la seua pròpia experiència —incloent aquells que practiquen la submissió de parlar en castellà amb els desconeguts i amb els que parlen en castellà—, agrairan l'article «Xe, en valencià, xe! (que sou À punt, ràdio i televisió)» de Víctor Labrado, 🔗:

Ara ja sé el perquè de tanta intervenció en castellà quan donen veu a la gent del carrer: ells pregunten en castellà i el reflex camaleònic dels valencianoparlants —aprés al llarg de segles d’humiliacions, agressions i marginació— fa la resta.

Mirant-ho aixina, podem obtindre un poc de calma mental al descobrir que no som els únics que mos sentiríem com la xica del final de del film La invasió dels ultracossos.