dimarts, 28 de febrer del 2023

«Juarem» un paper

M'afanye un poc abans que s'acabe el mes i faig una fitxa sobre la locució verbal «jugar un paper», que no és cap descobriment d'ara però que continua sense aparéixer en els diccionaris amb entrada propia. Localitze que els dnv la utilitza una volta —si lligen açò, no sé si ho canviaran.

Per altra part, els juristes valencians reclamen l'ús del dret civil d'ací, 🔗 i vegent qui hi havia aplaudint, pareix una reclamació típica per a entretindre-mos amb eixe estil del fes el que dic però no el que faig: és a dir, que fan poc en el seu web per la llengua d'ací —que també hauria de ser cosa de dret per als juristes valencians.

Acabe el dia topant de nou amb el costum encara vigent d'alguns professors i tècnics lingüístics més (pre)ocupats per «l'esmena de la llengua» que per l'ús de la llengua, cosa que encara canta més ara que mos han descobert que la llengua ja s'intuïa en el llatí del segle iv 🔗 gràcies al fet que l'esmena del llatí també va acabar com va acabar. I no ho voldríem repetir ara, però vorem com «juem» eixe paper.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada