Abans me s'acumulaven els papers sobre la taula, el calaixos, els caixons, els estants... Em vaig esborrar de la subscripció al diari El País per altres motius, però també per eixe, perquè me s'acumulava el paper per llegir. Encara tinc uns quants muntonets ací i allà de diaris plegats que espere que em proporcionen encara algunes satisfaccions o indignacions amb la lectura diferida.
De totes formes, la que passa ara és que l'acumulació, a banda dels llibres que continue trobant o adquirint, s'ha convertit en un acumulació digital: carpetes i carpetes plenes de documents en format pdf, que tant són llibres de tots els gèneres i estils en qualsevol llengua de les poques que lligc, com articles acadèmics i assagístics.
Ho havia d'haver vist, en contra del que convé, podem provar a deixar sendes vells per novelles, però fàcilment reproduirem els mateixos hàbits, ara en format informàtic, amb l'agreujant que ara l'acumulació no arreplega pols, però si intentem pensar-la en paper, mos afonaria el «planxer». 🔗
El vaccí contra l'acumulació es diu FER-UNA-TRIA.Cal prendre'l ,si no pot aparèixer el tio Diògenes i el seu síndrome.
ResponElimina