El Cercaterm ha resposta hui al dubte que els vaig enviar ahir. Un poc més lent, però amb el mateix resultat: sense guionet també. En este punt, l'ortografia del valencià ho deixava més clar i els ho vaig demanar simplement perquè, com que es tractava d'un neologisme —no tan nou, però encara generava dubtes a l'hora d'escriure'l—, que tingueren la fitxa penjada per a esvair els dubtes d'altres usuaris.
Resolt això, he intentat centrar-me en l'escriptura dels composts dubtosos exposats per Abelard Saragossà en el llibre. Quasi he acabat la «perorata» que li enviaré. Però encara no, perquè quan estàs arribant al final passa això, ho relliges i trobes que no ho has deixat clar, que no ho ha exposat bé, que has embolicat la troca més del compte, etc. Mentres continue pegant-li voltes en segon terme —el cap fa coses d'eixes—, vaig apuntant les errades de picatge i les millores de redacció que havia marcat mentres anava llegint.
I dilluns començarà una altra setmana, perquè demà i despús-demà toca El lloro de Flaubert de Julian Barnes (entretingut i nutritiu, en traducció de Núria Ribera i Górriz), mirar què fem amb la sàlvia, posar-los llavoretes als pardalets, rentar les plaques i altres de les faenes casolanes infinites, fer la compra setmanal al súper i esperar que faça sol solet per a pegar unes «camallaes» entre els arbres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada