El guió ben aprés

Els de la Fundéu han respost hui ràpidament. Quina sort. Si hagueren tardat un poc més —per exemple, si ho hagueren deixat per a després de dinar o per a demà—, la responsabilitat de la decisió hauria hagut de ser meua, en qualitat de tècnic lingüístic. Però m'han llevat eixe pes de damunt. Si a algú no li fa el pes la decisió, puc desviar els carxots per elevació. Eixa és l'habilitat que mos se pressuposa als funcionaris. I, certament, la que mos exigixen molts dels nostres caps administratius i càrrecs polítics. No fora cas que s'hagueren de responsabilitzar de res i defendre la professionalitat de la faena que es fa allí. Millor que no se n'hi faça, que s'externalitze o que la faça una altra institució.

Es tractava només de deixar-li el guionet o de llevar-li'l a un terme compost. Revisant les normes ortogràfiques en valencià i castellà, havia decidit que estava clar que en valencià no duia guionet; i que en castellà, tampoc no n'hauria de dur, però ves a saber, perquè les regles ortogràfiques encara són més peculiars que en valencià.

Al final hem coincidit en la decisió amb la Fundéu —bé, voré què diu el Cercaterm, que és ràpid, però no tant—, però la meua decisió ja no era gens rellevant: la institució havia parlat i, una vegada més, em podien bonegar per perdre el temps fent la recerca prèvia. ¡Som funcionaris, no hem de pensar res!: ¡mos ho manen i mut! I al final del matí, hem d'haver reservat prou de faena pendent per a poder-mos esperar afaenats que se'n vagen tots, inclús la cap, i fingir dedicació i sacrifici.

I això que era cosa de la burocràcia del segle xix, del franquisme, dels antics funcionaris, doncs, es veu que apareix en els manuals de les acadèmies que preparen els funcionaris actuals, s'ho ensenyen par coeur i estan disposats a aplicar-ho perquè «sempre s'ha fet aixina». Tenen el guió ben aprés.